Una revisió sobre el paper dels jocs en l’estudi i la comprensió de la taula periòdica

RECURS
Realitzat per: Franco-Mariscal, A.J., Oliva-Martínez, J.M., Bernal-Márquez, S.
  • Activitat
  • Secundària

Són molts els jocs que corren per la xarxa i que ens ofereixen facilitats per promoure l’aprenentatge de la taula periòdica amb els nostres estudiants, alguns dels quals han estat esmentats en anteriors publicacions. Utilitzar jocs com a estratègia a l’aula té diverses potencialitats, ja que ajuden a dinamitzar l’activitat, motiven l’alumnat i confereixen un caràcter lúdic a una activitat acadèmica. Tot i aquestes potencialitats, els jocs a l’aula també han de ser una eina per facilitar l’aprenentatge i, per tant, cal que estiguin en correspondència amb els objectius didàctics.

Els autors Franco-Mariscal, Oliva-Martínez i Bernal-Márquez, ofereixen una revisió extensa de la diversitat de jocs que es poden trobar i que permeten treballar diverses qüestions relacionades amb la taula periòdica. Així, els autors diferencien entre:

Recursos lúdics que promouen la memorització de la taula periòdica (els més habituals):

  • Propostes que recorren a jocs i altres recursos lúdics per aprendre els noms i símbols dels elements. Per exemple, jocs de cartes, jocs de paraules amb símbols dels elements, etc. Cal tenir en compte que la memorització dels noms i símbols dels elements és només necessària en cursos avançats i, per tant, hauria de tenir poc interès a l’ESO, tal i com es descrivia en entrades anteriors.
  • Propostes al voltant de la disposició dels elements a la taula periòdica en períodes i famílies. Per exemple, a través de puzles, jocs de famílies amb cartes, la generació d’un billar químic, o la reproducció de taules periòdiques amb diverses mides o suports. Novament, totes aquestes propostes tenen l’objectiu de promoure la memorització i, per tant, no promouen el desenvolupament de la comprensió de la taula periòdica, és a dir, entendre per què la taula periòdica s’organitza d’una manera i no d’una altra.

 

Recursos lúdics que promouen la comprensió de la taula periòdica:

  • Propostes al voltant de l’etimologia dels elements químics i la seva presència a l’entorn. L’objectiu d’aquests recursos és promoure que l’alumnat conegui on es poden trobar els elements al seu voltant, la seva abundància i l’origen del seu nom, per exemple, a través de representacions o icones diverses que reflecteixin aquestes qüestions, o bé portant exemples reals dels elements.
  • Propostes al voltant de les propietats físiques i químiques macroscòpiques dels elements. Una part essencial de la comprensió de la taula periòdica és entendre que es tracta d’un instrument que permet representar de forma sistemàtica el comportament dels elements. Per tant, pot ser interessant utilitzar jocs per familiaritzar l’alumnat amb algunes de les propietats característiques dels elements, per exemple, amb l’ajuda de pel·lícules o altres recursos culturals, laboratoris virtuals, jocs d’escapament, o jocs de resolució d’un crim.
  • Propostes al voltant dels diversos models d’àtoms i les propietats atòmiques. Per exemple, propostes sobre com mesurar de manera indirecta la mida d’un objecte per tal d’establir una analogia amb la dificultat per conèixer la mida o la forma d’un àtom, WebQuests, simulacions, o el joc elementeo, entre d’altres.
  • Propostes al voltat de la idea de periodicitat i dels diversos intents de classificació dels elements al llarg de la història. Per exemple, el projecte del Jordi Domènech que planteja el repte als estudiants d’ordenar diversos elements inventats en base a les seves propietats, emulant el procés de creació de la taula periòdica, entre molts altres que es suggereixen a la literatura citada.

 

Nota final: A l’hora d’utilitzar jocs a l’aula, cal tenir en compte la dinàmica del joc pròpiament, és a dir, si es promou la competició, la col·laboració, etc. Triar una dinàmica o una altra tindrà implicacions importants a l’hora de motivar un tipus d’alumnat o un altre. La competició és altament atractiva per als nois, però no per a les noies, que habitualment prefereixen jocs més col·laboratius o socials (Archer, Dawson, Seakins, et al. 2016).

Bibliografia citada:

Archer, L., Dawson, E., Seakins, A., DeWitt, J., Godec, S., & Whitby, C. (2016). “I’m Being a Man Here”: Urban Boy’s Performances of Masculinity and Engagement With Science During a Science Museum Visit. Journal of the Learning Sciences, 25(3), 438–485.

Franco-Mariscal, A. J., Oliva-Martínez, J. M., & Bernal-Márquez, S. (2012). Una revisión bibliográfica sobre el papel de los juegos didácticos en el estudio de los elementos químicos. Primera parte: los juegos al servicio del conocimiento de la Tabla Periódica. Educación Química, 23(3), 338–345.

Franco-Mariscal, A. J., Oliva-Martínez, J. M., & Bernal-Márquez, S. (2012). Una revisión bibliográfica sobre el papel de los juegos didácticos en el estudio de los elementos químicos. Segunda parte: Los juegos al servicio de la comprensión y uso de la tabla periódica. Educacion Quimica, 23(4), 474–481.

La imatge destacada està realitzada per StartupStockPhotos i ha estat extreta de Pixabay.

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per oferir els nostres serveis i recollir informació estadística. Si continua navegant accepta la seva instal·lació i ús.
Podeu canviar la configuració o obtenir més informació a la nostra Política de cookies

D'ACORD
Aviso de cookies