Dia 21 d’agost
9:00 -La taula periòdica tal com la veu i la utilitza un químic
Pilar González Duarte, membre de l’IEC i catedràticajubilada del Departament de Química de la Universitat Autònoma Barcelona
Al llarg de la conferència es mostrarà la genialitat de la taula periòdica proposada per Mendeléiev l’any 1869 per tal d’ordenar i sistematitzar el comportament dels elements químics. Es comentarà la seva evolució al llarg de 150 anys i la seva vigència com a eix vertebrador de la química. Es farà especial referència a la seva utilització pels professionals de la química. Finalment, es considerarà la dificultat del seu allargament més enllà dels 118 elements avui coneguts.
10:30 -La futura taula periòdica. Trobarem nuclis artificials amb Z gran, estables?
Joan Parellada, professor de la Facultat de Física, Universitat de Barcelona.
Àtoms: el model de capes atòmic, que permet explicar l’estructura de la taula periòdica. Harmònics esfèric i principi d’exclusió. Perquè els elements són els que són i no n’hi ha més.
Nuclis atòmics: el model de forces nuclears que també té simetria esfèrica, per tant els nucleons també tenen estructura de capes. Tabla d’isòtops, elements radioactius. Què son les reaccions nuclears i com serien els nuclis amb Z molt grans. Podrem trobar nous elements per afegir a la Taula Periòdica, estables, amb Z més grans de 120.
Dia 22 d’agost
9:00 -Introducció de la taula periòdica a Catalunya
Claudi Mans i Teixidó, Catedràtic Emèrit jubilat d’Enginyeria Química de la Universitat de Barcelona. Director científic del CED www.ced.org.es
Es presenten els primers documents disponibles sobre la introducció de la taula periòdica per part del professor Mascareñas, de la Universitat de Barcelona, en el seu llibre de text de 1884. La taula periòdica mural d’Antropoff, promoguda pel professor Antonio García Banús el 1934, i encara avui visitable, va ser una fita destacable. També hi ha alguna evidència de l’ús de la taula periòdica a l’ensenyament secundari. Es detalla especialment la figura de Josep Estalella, director de l’Institut Escola, que en els seus llibres i altre material difon la taula periòdica entre l’alumnat.
10:30 – La posició dels àtoms en la física moderna
Enric Pérez Canals, Facultat de Física UB
Exposaré quin és l’estatus de l’atomisme en la física moderna, especialment en la teoria quàntica, tot i repassant les vicissituds històriques de les teories atòmiques i l’explicació física de la taula periòdica dels elements, tal com van evolucionar al llarg del primer quart del segle passat.
Dia 23 d’agost
9:00 – L’abecedari de la taula periòdica: jocs lingüístics amb els elements. Taules periòdiques insòlites
Claudi Mans i Teixidó, Catedràtic Emèrit jubilat d’Enginyeria Química de la Universitat de Barcelona. Director científic del CED www.ced.org.es
La primera part de la intervenció presenta alguns jocs elementals que tenen com a base els símbols dels elements ordenats en la taula periòdica habitual: formarem paraules amb els noms dels elements -sopes de símbols- o buscarem paraules formades només amb símbols elementals. A la segona part, presentarem diverses taules periòdiques diferents de la convencional, tant taules químiques com altres taules no químiques, que aprofiten la força visual de la infografia per aplegar-hi altres conceptes, com la coneguda taula periòdica de les confitures, o la menys coneguda taula periòdica dels futbolistes.
10:30 -Impacte científic i social.
Taula rodona i discussió, amb la participació dels ponents del curs.
Dia 24 d’agost
9:00 – El magnetisme dels elements: àtom multielectrònics
Ferran Macià, ICMAB i UB
En un àtom aïllat, el moviment dels electrons al voltant del nucli—el moment angular—s’acobla amb la rotació que aquests tenen sobre ells mateixos—l’espí. Com a resultat les energies dels possibles estats es separen i donen lloc al magnetisme dels àtoms. Així, només mirant la taula periòdica podem saber quines són les propietats magnètiques d’un element. Quan els àtoms els ajuntem o els posem en un cristall, apareixen noves interaccions que donen lloc a l’ordenament magnètic que coneixem i que explica l’existència dels imants permanents.
10:30 -Ones de spin i com superar la barrera del món digital
Ferran Macià, ICMAB i UB
Els ordinadors moderns s’han construït amb l’objectiu d’obtenir grans velocitats de computació i enormes capacitats d’emmagatzematge (memòries). El desenvolupament de nous materials i la miniaturització de dispositius han permès un creixement exponencial d’aquestes dues quantitats. Les ones de spin són pertorbacions de l’ordre magnètic d’un material—semblant a les ones de so—i es poden integrar en dispositius nanomètrics, ja que la seva longitud d’ona és molt inferior a la d’una ona electromagnètica com pot ser una senyal wifi. Repassarem en aquesta xerrada quines són les noves funcionalitats i nous materials que s’estan desenvolupant amb “ones de spin amb inspiració en el cervell humà.
Clica aquí per més informació
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per oferir els nostres serveis i recollir informació estadística. Si continua navegant accepta la seva instal·lació i ús.
Podeu canviar la configuració o obtenir més informació a la nostra Política de cookies
