L’oxigen és l’element químic més abundant en massa a la bioesfera, l’aire, el mar i l’escorça terrestre, i juga un paper fonamental en els processos de combustió, la respiració cel·lular dels éssers vius i l’oxidació dels metalls. Explicarem com va tenir lloc el seu descobriment en la segona meitat del segle XVIII i com un químic francès, Antoine Lavoisier (1743-1794), va fer ús d’aquest descobriment per proposar una nova teoria de la combustió que va desacreditar l’aleshores estesa teoria del flogist. Les seves experiències d’anàlisi de la composició de l’aire i de síntesi i descomposició de l’aigua van implicar que aquestes substàncies que s’havien considerat des de sempre elements, van passar a ser pensades, respectivament, com una mescla i un compost. Lavoisier va establir una nova definició d’element químic com una substància simple que no es pot descompondre. D’acord amb aquesta definició, va elaborar una taula amb les substàncies simples conegudes a la seva època, la qual va donar a conèixer en el seu Tractat elemental de química, i va proposar una nova nomenclatura per als compostos químics.
