Els organitzadors de l’AITP a Catalunya, us conviden a l’acte inaugural de la celebració a Catalunya de l’Any Internacional de la Taula Periòdica dels Elements Químics (AITP 2019), proclamat per l’Assemblea General de les Nacions Unides i la UNESCO.
La taula periòdica dels elements químics és un dels assoliments científics més significatius i una eina única, que permet predir l’aparença i les propietats de la matèria a la Terra i a la resta de l’Univers.
L’AITP 2019 també serà un reconeixement de la importància de la química en la promoció del desenvolupament sostenible i en la cerca de solucions a reptes mundials en els camps de l’energia, el medi ambient, l’educació, l’agricultura i la salut.
Us hi esperem!
En l’acte, presidit per la consellera d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, Àngels Chacón, hi participaran:
Joandomènec Ros, president de l’Institut d’Estudis Catalans.
Rafael Homet, diputat delegat d’Educació de la Diputació Barcelona.
Carles Bo, president de la Societat Catalana de Química.
Pilar Goya, presidenta de l’European Chemical Society.
Anna May, Vocal Científica de la Junta de l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC), conduirà l’acte.
Programa:
Conferència 150 anys d’un descobriment científic cabdal: la taula periòdica.
A càrrec de Pilar González Duarte, membre de l’IEC i catedràtica del Departament de Química de la Universitat Autònoma de Barcelona.
La professora Pilar González parlarà de la genialitat de la taula periòdica proposada per Mendeléiev l’any 1869 per tal d’ordenar i sistematitzar el comportament dels elements químics, de l’evolució de la taula al llarg de cent cinquanta anys i de la seva plena vigència com a eix vertebrador de la química.
Presentació i interpretació de peces musicals seleccionades per a l’ocasió.
Santiago Álvarez, catedràtic del Departament de Química Inorgànica i Orgànica de la Universitat de Barcelona, ens presentarà les peces musicals que ha seleccionat per a aquesta ocasió i que seran interpretades per el quintet de corda de l’Orquestra Simfònica del Vallès.
Programa musical
Marta Cardona, violí 1er
Giovanni Giri, violí 2on
Joan Félix, viola
Roman Boyer, violoncel
Joan Collell, contrabaix
1. Julian Wagstaff, In extremis, trio per a cordes, primer moviment: «SI-SVI».
Julian Wagstaff és un compositor, escriptor i guitarrista resident a Edimburg que es mou en els llindars de les músiques «popular» i «culta». El 2011 va fer una estada al Centre for Science at Extreme Conditions (CSEC) de la Universitat d’Edimburg, on treballà amb científics que investiguen el comportament de certes substàncies a temperatures i pressions extremes, com les que s’esdevenen al centre de la Terra o en planetes distants. De resultes d’aquesta estada, Wagstaff va compondre In extremis. El primer moviment d’aquesta obra es basa en la investigació d’Olga Degtyareva sobre les fases d’alta pressió del sofre, i el títol, «SI-SVI», es refereix a la transformació d’aquest element des de la fase i fins a la fase vi.
2. Ernest Giralt, Chemical Elements 2018: A Musical Mosaic, fragments per a cordes.
Ernest Giralt-Lledó és professor emèrit del Departament de Química Inorgànica i Orgànica de la Universitat de Barcelona i investigador de l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB). En paral·lel a la seva intensa dedicació a la recerca en el camp de la síntesi de pèptids amb potencials aplicacions terapèutiques, Giralt ha practicat diverses activitats musicals. La seva composició musical més recent és Chemical Elements 2018: A Musical Mosaic. Formada per cent divuit fragments, reflecteix la periodicitat i les propietats dels elements de la taula periòdica, i, alhora, evoca les variades formes musicals que omplen la història i la geografia del nostre planeta Terra. La instrumentació que intervé varia segons l’element al qual es refereix cada fragment d’aquest «trencadís» musical, incloent-hi cordes, vents i percussions.
3. Aleksandr Borodin, Quartet per a cordes n. 2, III-«Notturno».
El químic Aleksandr Borodin (1833-1887) és un dels compositors russos més destacats del segle xix, malgrat que la seva obra no és molt extensa. El quartet que escoltarem el va compondre el 1881 com a regal a la seva dona, la pianista russa Ekaterina Protopopova, a qui va conèixer mentre ampliava estudis de química a Heidelberg vint anys abans, quan també va conèixer Mendeléiev, amb qui va amistançar-se.
Lectura del manifest
A càrrec d’Àngel Messeguer i Peypoch, membre de l’IEC i professor d’investigació del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC).
